21-1-2024
Aquest diumenge, en el que surto de guardia, decidim fer una sortida a caminar. Alguna cosa a prop de casa, i com que tinc una agenda d'excursions per fer, una ràpida consulta ens decideix a anar cap el Baix Penedès, per pujar la Talaia del Montmell, amb l'alicient extra de que forma part dels pics essencials del llistat dels 100 cims de la FEEC i a més a més, es el sostre comarcal. Aquesta vegada anem acompanyats unicament de l'Aitana, doncs el Sergi i la Karla, companys habituals, tenen feina.
Per arribar-hi cal agafar l'AP-7 i en direccio sud, dirigir-nos a buscar l'AP-2 i agafar la primera sortida en direcció la Bisbal del Penedès, posteriorment a Joncosa del Montmell i anar a cercar l'àrea recreativa del Montmell, on es pot deixar el vehicle. Nosaltres ens decidim per deixar el cotxe a mig camí de la pista que en 4 km porta del poble a l'àrea, on hi ha barbacoes, taules i serveis..
Un cop a l'àrea recreativa iniciem el camí a buscar l'esglesia nova de Sant Miquel, consagrada al cult l'any 1598. Les campanes actuals daten de 1732. Un cop vista ens dirigim per un corriol, inicialment força planer, però que després es possa més empinat, cap a l'esglesia vella de Sant Miquel. Aquesta es troba en un replà, adherida a la mateixa muntanya a 781 metres. Aixecada el segle XI consta d'una única nau amb volta de canó. En el segle XII es va annexar una nova nau separada de la primera per dos arcs. Poseeix un magnìfic absis i les pintures que la decoraven es troben al MNAC. A partir d'ací, el camí salva una serie de graonades rocallosas, amb alguna corda, tot grimpant fins a una colladeta que separa dos puntes. El turó on es troben les runes del castell del Montmell i el Puig de la Creu. Ens dirigim en primer lloc al turó del castell. Aribem força ràpid i ens trobem unes runes del que fora un castell de la marca, propietat del Bisbat de Barcelona, escenari de combats en la guera contra Juan II i posteriorment en la guerra de successsió, que va acollir una guarnició de soldats valons. Les vistes son força maques. Tornem a baixa al collet i cap a la dreta, també grimpant una mica arribem al Puig de la Creu, coronat per una gran creu de ciment. Unes altres fotos i agafem el corriol que salvant ja poc desnivell ens portarà fins al cim principal, la Talaia del Montmell, on està el vertex geodèsic i una escltura metàlica amb bustia de piulades.
Les vistes sobre la costa del Garraf, el Baix Penedès i l'Alt Camp son superbes. Fem les fotos de rigor, un mos i agafem cap a nord la continuació del corriol, que en una forta baixada ens introdueix en un ferestec bosc que avui després de les pluges olora de meravella. Quan temps sense sentir l'aroma de la terra mullada i el seu color i tacte tant especials! Es ombrivol, com no podia ser d'altre manera al ser cara nord. Es coneix com l'obaga del Montmell i el camí de Cal Magí Vidal, antiga masia de la zona. El camí pasa a tocar d'un pi monumental amb tres branques que s'enlairen de valent, i que de bona gana podria substituir al fa temps mort, pi de Castellar del Riu. Un cop en aquesta zona del bosc, el camí va recorrent ja planer una serie de retòls que conformen un recorregut botànic, fins arribar novament a l'àrea recreativa i al cotxe.
Una matinal, força entretinguda, amb el seu punt d'aventura, de cultura i coronada en la Joncosa amb un magnific vermut.
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10
El camí obac força humit i tancat!
