29-12-2024
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Per acabar l'any ens anem d'excursió. Quedem, com molts cops darrerament, amb el Sergi, la Karla i l'Aitana i ens anem a la comarca de l'Anoia a fer una ruta, que dona per una matinal. Si bé no es una caminada massa llarga en distancia, dona per una bona estona. Anem a coneixer els Esgavellats. Els Esgavellats son una serie d'escletxes que hi ha en el terme municipal de Vilanova del Camí i que formen part de la Serra de Bernades i Serra de Collbàs, que tanquen pel sud la Conca d'Òdena i es perllonguen fins a la Serra de Miralles i la Tossa de Montbui. Voleu acompanyar-nos a descobrir-les? Som-hi doncs!
Per arribar prenem la A-2 fins a la sortida de l'aerodrom d'Òdena i ens dirigim cap a Vilanova del Camí, quasi a tocar del final del poble, on deixem el cotxe en una area habilitada al costat del Parc Fluvial de Vilanova, on hi ha una resclosa que ha permés la creació d'aquest parc. El projecte de recuperació del riu Anoia, pioner a Catalunya, ha suposat la rehabilitació de prop d'un quilòmetre i mig, que va des del lloc on coincideixen les aigües del riu Anoia amb les que baixen del torrent d' Òdena fins on s'acaba el nucli urbà de Vilanova del Camí.
Ens possem a caminar, amb un fred força important i una glaçada que durarà tot el matí en els llocs més ombrivols. Seguim el carrer inicialment asfaltat, però rapidament convertit en pista de terra de Can Titó, per passar pels diposits municipals. Inicialment el camí es per pistes força amples que metre a metre ens van enfilant cap a la serra, enmig del bosc, bàsicament de pi blanc, alzines i roures i el sotobosc tipic mediterrani i que de tant en tant s'obre per veure tota la plana d'Igualada. Trobarem un desviament que porta a Can Baldufes! Al sortir d'una curva, cap a l'esquerra, cal agafar un corriol, marcat per un pal senyalitzador, que ara si, s'enfila més valent. En poca estona arribem al primer punt de les escletxes i clivelles, que les ressenyes marquen com a La Petita Foradada. Quan pujem a veure-la, podem seguir amunt, però d'aquesta manera ens deixem l'esquerda més coneguda, cosa que ens va passar a nosaltres i per aixó vam tornar a fer part del camí. Aquesta esquerda es la que té les escales d'entrada i sortida i una fondaria de tres o quatre metres. A continuació i ve una altre esquerda molt estreta i que per sortir té un pasamans on cal fer una mica de contorsionisme. Un cop a fora s'arriba a la tercera escletxa; aquesta molt estreta i que només es pot veure des de dalt. El camí segueix pel bellmig del bosc, arribant quasi a la linia carenera de la serra, on al mig del bosc i poc pronunciades es troben les dos puntes principals, el Turó de Bernadas i el Turó de l'Aromir. Fem un petit mos i desfem el camí que ens ha dut a la carena per retomar el corriol de baixada, força dret i que ens porta a la pista principal de pujada en poca estona. A mitat d'aquest corriol cal parar compte amb un passet força estret que en condicions d'humitat es relliscós i la timba a la dreta força gran! Cal parar atenció si es va amb nens!
Un cop a la pista principal només cal seguir-la per arribar en poca estona al parc fluvial de l'Anoia punt i final d'aquesta entretinguda ruta que ens ha permés coneixer una mica més contrades properes a casa!
DADES TÈCNIQUES
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10
I així acabem una sortida força entretinguda i agradable en la millor companyia! be! Va acabar com sempre amb una cervesa a la mà, però aquesta ja no la poso!
