El 17 de desembre decidim fer una sortida a la muntanya, aquesta vegada acompanyats pels nostres amics, Karla i Sergi, que feia molt de temps que no ens acompanyaven. Com que hauriem de ser a l'hora del dinar a casa, busquem una sortida que sigui atractiva, distreta, que afegeixi un toc cultural i que ens permeti arribar al dinar.
Entre el recull de sortides que tinc al arxivador per anar fent, decidim anar al Turó de l'Escletxa, conegut també com Monconill. Atractiva perque es un pic inclós en el llistat de la FEEC dels 100 Cims, distreta perque té un pas completament vertical d'uns 10 metres, equipat amb grapes metàl·liques que obliga a portar material de ferrada, el toc cultural el possa la visita al poblat de Viladoms de Dalt i a més està a menys de 30 km de casa.
Ens dirigim cap a Castellbell i el Vilar i busquem el cementiri del poble, on hi ha una zona per poder deixar els cotxes amb tota tranquilitat, i des d'on surt la pista que seguirem. Poc després d'arrencar amb un fret que pela, cal passar per un pont per sobre les vies del ferrocarril, i poc després per sota un tunel de l'autopista Manresa-Terrassa. Poc a poc, sense massa esforç arribem al nucli de la masia de Cal Guixa, situada a ponent del nostre objectiu. El seu nom li ve dels camps de guixa, una lleguminosa, coneguda també com a veça. A partir de la masia, el camí ja ens mostra el primer objectiu del dia o més aviat, dificultat, ja que decididament s'enfila de valent, per arribar al mur rocallós que caldrà salvar per la ferrada. Realment aquest tram força costerut, ens fa passar el fred ben aviat. Un cop arribats a la paret, veiem que aquesta deu fer uns 9 o 10 metres, equipada amb grapes de ferro i cable de vida. Fem una clase ràpida del material i el seu us a la Karla i al Sergi i m'enfilo cap a dalt. Després pujen la Karla i el Sergi i finalment la Gema, que ho té molt per la mà. Darrera nostre han arribat un pare amb el seu fill, que també es la primera vegada que ho fan i decidim esperar per veure si necessiten alguna cosa o ajuda. Finalment ens trobem tots sis en el replà de sortida, ens acomiadem de pare i fill, recollim el material i marxem cap el cim, propiament dit. Cal seguir un corriolet entre vegetació mediterrània, ja sense guanyar massa alçada. Passem per es barraques de pedra seca del Gall i de l'Escletxa i en menys de 5 minuts ens plantem en el cim, coronat per un vertex geodèsic de primer ordre. Un altre 100 cims al sarró.
La tornada decidim fer-la donant una mica més de volta i visitar Viladoms de Dalt. Retornem sobre les nostres passes, fins arribar a un corriol que ens porta a una pista en sentit contrari al que portabem de pujada. Pista que fent nombrosos revolts ens deixa en les runes de Viladoms de Dalt. Es una antiga masia medieval, gegantina, datada inicialment en el segle XIV, avui en estat ruïnós. Es va anant adaptant a les necessitats de cada época. El nom original era Mas Llevallòl sobirà, i al seu costat es troba la capella de la Mare de Deu de Montserrat, segurament perque en front es troba el massis de Montserrat. Avui dia es conserven uns arcs, una mica de la capella i el jub de glans. En la plaça de l'entrada es conserva un bonic mosaic que representa la rosa dels vents.
Un cop feta la visita cultural, reprenem el camí, ara ja tot seguint la pista que en menys de 45' ens portara a passar una atre vegada pel tunel de l'autopista, el pont del ferrocarril i arribada al cotxe a tocar del cementiri, on hi ha dos exemplars d'alzines monumentals.
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10
Punt de sortida: aparcament a tocar del cementiri de Castellbell i el Vilar
Temps: 2:42 sense aturades
Distància: 9,06 km.
Alçada màxima: 449 metres.
Desnivell positiu: 296 metres.
Pics del dia: Turó de l'Escletxa, 449 metres
Epoca: tot l'any, encara que s'haurien d'evitar els messos més calurosos de l'any, juliol i agost. No es pot agafar aigua
Dificultat:
Escala MIDE
La Karla en plena acció!
Diferents plantes tocades pel glaç!
Les alzines del cementiri!
Aquí acabem la ruta, amb tots els ingredients que voliem! Atractiva, discreta, cultural i ràpida! Gràcies Karla i Sergi per la vostra companyia!