Per acabar el mes d'agost, i les vacances, ens anem tres dies a patejar per l'Ariège o Arieja com diria un purista occità. Vam decidir realitzar una excursió de muntanya i unes passejades culturals, en una terra tant propera però de vegades tant llunyana.
Ens instal·lem a Niaux, molt a tocar de Tarascón sur Ariège, famós per la seva cova amb pintures rupestres. Però això ho deixo per una entrada una mica més cultural.
La sortida de muntanya decidim fer-la als Etangs du Picot. Pensem, bé uns llacs, no serà molt dur. Però...
Ens endinsem per la Vall de Vicdessos, remuntant fins Auzat, després Marc. A Marc cal seguir a l'esquerra direcció Soulcem, tot passant el petit llogaret de Monicou, des d'on comença a albirar-se el mur de la pressa de Soulcem i per darrera cims força enblanquinats degut a les darreres precipitacions. Per allà ens barra el pas el massis del Montcalm. Deixem el cotxe 150 metres abans del mur de la presa, en la darrera curva a 1560 metres.
Un cop preparats seguim una pista encimentada durant 200 metres, que en una llaçada, cal deixar per agafar el corriol tot recte, en direcció nord, durant una estoneta, sense guanyar cap metre d'alçada, fins a arribar al rierol de Picot a 1620 metres. Sense atravessar-ho, s'empina de valent, molt de valent diria jo, fins arribar als Orris du Picot, que ens queden a la dreta del camí i que val la pena contemplar. A la nostra esquerra baixa jugasser el rierol força plé d'aigua. Seguim la nostra pujada i al cap d'uns 90 minuts des de la sortida i havent suat la cansalada, arribem al primer dels estanys de Picot a 2040 metres. Una estoneta de contemplació i fotos del paisatge. Seguim el nostre corriol ben senyalitzat en tot moment amb les marques del GR transfronterer. Contornejem l'estany per la dreta seguint el corriol, arribant a un caos de blocs, i zones de grimpada molt fàcil, que ens farà arribar en 50 minuts al segon estany a 2163 metres. Si bér el paisatge es preciós, l'estany en si...El passem també per la dreta, evitant de la millor manera possible un altre caos de blocs i tenint que remontar a un altre plateau que ens talla la respiració, fins arribar al tercer estany en 30 minuts, i aquí sí. Aqui quedem estorats de la bellessa d'aquest gran tercer estany, envoltats de parets de roca, amb un color verd maragda increible. Gran i profund, 60 metres en el seu punt més fondo. Atravessem el rierol de desguaç del llac i seguim per un corriol marcat amb taques grogues que puja de manera potent fins a uns blocs i ens dirigim a la dreta flanquejant per sobre del tercer estante, fins arribar al cuart en altres 30 minuts a 2416 metres.
Les vistes sobre el tercer estany son absolutament magnifíques. La Pointe Michel Sebastien queda a la nostra esquema. Pic batejat fa poc en honor al gran divulgador de la muntanya de l'Ariège, Michel Sebastien, mort l'any 2016 i que la seva obra ilustra el principi d'aquesta entrada. Aquesta punta no deixa de ser un pic en la cresta que porta al Pic de Malcaràs. Al nostre darrera el Picot. Cap al nord els pics de Bessies i Puntusan i a l'oest el massis de la Pica i el Montcalm.
Unes fotos més del tercer estany, que ens ha deixat bocabadats i comencem el retorn pel mateix camí, desfent les nostres passes entre blocs, desgrimpadetes, llacs, orris i aigua, molta aigua. El fil d'Ariadna d'aquesta sortida espectacular.
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 8 i càmera Panasonic DMC-SZ10
Punt de sortida: Zona d'aparcament abans de la presa de Soulcem
Temps: 6:13 sense aturades
Distància: 9,22 km.
Alçada màxima: 2416 metres del 4art estany.
Desnivell positiu: 902 mts
Epoca:tres estaciones. L'hivern pot requerir amplis coneixerments en técnica hivernal, piolet i grampons.
Dificultat:
Escala MIDE
Recorregut realitzat!
Ara el mateix en 3D!
El gran mur de l'embassament de Soulcem!
Punt d'inici del camí i que segueix el GR transfronterer!
En aquest punt es deixa la pista encimentada després d'uns 200 metres recarregues!
El corriol avança força planer el primer quilòmetre!
Tapats per la boira els pics que conformen el massis de Bassies!
El rierol de Picot que baixa plé d'aigua i sempre al costat del camí, sense tenir que atravessar-ho en cap moment!
Arribem al primer estany de Picot!
En el camí d'ascens cap el seon estany! El desguàs al fons!
Els pocs trams discretament complicates on cal fer us de les mans!
Guanyat elprimer replà abans d'arribar al segon estany!
Que rapidament s'ens obre davant els ulls!
Panoràmica des del segon estany!
Seguim la pujada cap amunt i en un moment donat podem veure el primer i el segon bastant més baixos!
I de sobte arribem al tercer i quedem meravellats! No posso res en les roperes images, perdue valen més que mil paraules!
El massis del Montcalm amb les rimeres neus!
Arribem al cuart estany! No tant impressionant com el tercer però déu n'hi do!
En primer terme la Pointe Michel Sebàtien! I al fons el Pic de Malcaràs!
No podem de reure el tercer estany!
Primer plà sobre la Pointe!
I ara zomm al massis de Bassies!
El flanqueig que hem fet per pujar al cuart estany, ara el desfem!
I nova imatge del tercer! Es tant maco!
El caos de blocs ara vist des de a baix!
La desgrimpada que ja hem comentat!
Exemplars de Escabiosa mossegada (Succisa pratensis)
La mateixa amb un convidat a taula!
Card cardener (Carlina acaulis) propia dels Pirineus!
Bruguerola (Calluna vulgaris)
Ja arribant de nou al punt d'inici amb l'embassament de Soulcem en primer terme!
I malgrat la sequera, estàmés plé que els nostres!
I amb tanta bellessa, qui no recorda la frase d'en Hneri Beraldi, que va definir el pirineisme, quan escriu: "quan la muntanya t'atrapa, tot et ve d'ella".
