Amb moltes ganes de sortir a caminar per la muntanya, malgrat la sequera que hi ha i que el bosc està patint de valent, decidim el dissabte sortir a fer una bona patejada. Així que prenen una sugerencia del nostre amic Sergi, ens anem cap a Cantonigros per pujar al Santuari de Cabrera, el seu cim, un 100 cims més a la llista i caminar per les planuries d'Ayats.
L'excursió comença a Cantonigros, un lloc que traspua pau i tranquilitat, amb moltes masses avui dia encara en explotació. Al arribar des de Vic i Roda de Ter, a l'entrada del poble hi ha un restaurant. es deixa el cotxe pels voltants i al costat mateix comença un corriol amb pal indicador. Es tracta del Camí Ral de Caselles, que fa un xic de baixada per anar a petar al pont de la Rotllada, que cal travessar i un cop passat, seguir la pista a la dreta en suau ascensió. Entre prats i bosc s'arriba a un desviament que porta cap a la masia d'Ayats, cap a on ens dirigim, essent molt respectuosos i silenciosos, doncs passes pel bellmig de les instal·lacions i tenen molt ramat pasturant. El corriol segueix pel darrera de la masia, marcat amb fites. A partir d'ací la pujada es constant, costeruda, cercant els millors llocs febles per vencer el cingle. Roureda, fageda, pins van apareixen, fins que la pujada es fa més suau i apareix la caseta d'Ayats i s'arriba a la planuria de la cinglera. En aquest punt ens dirigim a la dreta per arribar al Morral del Plà Xic, una immensa balconada que cau vertiginosa cap a la plana d'Osona i la Garrotxa.
Tornem sobre les nostres passes desfent el camí i recorrem tota la plana, amb la falguera totalment reseca i sense vida, per dirigir-nos fins al Coll de Bram. Nosaltres arribem pel darrera, per un corriol en la cara nord, que té un tram equipat amb cordes i grapes per fer un curt pas rocallós. Arribats al Coll de Bram ens toca suar de valent la cansalada. El gran penyal on s'encimbella el santuari, es salva amb un llarg tram d'escales(prop de 300 graons), entre trams rocosos. Esbufegant arribem a dalt de la cinglera per la part de darrera del santuari, dedicat a Santa Maria de Cabrera, una nau única sense absis datada el 1144 i reconstruida el 1427 després dels terratremols que van haver-hi a la comarca. La imatge que es venera es una copia de l'original en marbre i destruida durant la guerra civil. Ens dirigim cap el passadis de Cabrera, estret pas rocós per arribar a les restes del castell de Cabrera, al vertex geodèsic i a la taula d'orientació, punt més alt.
Retornem cap al santuari, fem un mos i prenem el camí de tornada per les escales al Coll de Bram. En lloc de baixar pel camí més fressat, prenem un corriol a la dreta, que grimpant i desgrimpant, amb un bon pati, encara que sense perill, ens fa passar a tocar de les Escletxes de la Masallera, i a coronar un altre lloc emblematic de la zona, l'Agullola de la Tuta. Des d'aquest punt, el corriol en largues zigzagues i fent marrades, pren baixada decididament per anar a sortir directament al pont de la Rotllada i arribar al cotxe; però novoliem acabar la sortida sense anar a visitar el llogaret de Sant Julià (amb el cotxe). joia del romànic català datada el 1050 i també refeta després dels terratremols de 1427.
No vull deixar passar l'ocassió per atrair-li al sergi la recomenació d'anar a patejar aquesta contrada. I també dedicar-li al nostre amic Josep Cabrera per compartir cognom amb aquest lloc tant emblemàtic de la nostra terra.
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 8 i càmera Panasonic DMC-SZ10
Planol en 3D
Corniol (Aquilegia vulgaris)