Tant a prop i tant lluny...lluny em refereixo a que mai en totes les entrades del bloc li hem dedicat una sola. I mira que hem pujat vegades. Fins i tot durant els confinaments perimetrals municipals en plena pandèmia!
Doncs bé toca rescabalar-la d'aquesta injusticia! Perque es una muntanya molt propera en tots els sentits. Prop de casa, familiar, veïna etc etc. Així doncs, quan rebo la trucada d'en Sergi que ens propossa una sortida matinal per aquest diumenge 12 de març, i que podem anar cap a l'Ordal, li contesto que cap a la Creu.
Deixem el cotxe a l'escola de Castellví de Rossanes i comencem a enfilar-nos per un ampli camí que ens durà a passar pel darrera de la magnífica masía de Can Alegre. Més enllà de la masía, aviat la pista es transforma en corriol, a voltes força ombrivol a voltes força assoleiat. I així ens anem apropant al rocallam que defensa la Creu, per situarnos just a sota i tenir que encarar la part més dura i rosta de la poujada, on de vegades cal fer servir les mans, però sense cap mena de perill. Així arribem al cim, coronat per una creu, una torre de guaita i un mirador. La creu va ser aixecada l'any 1910 per la familia Rifà en honor a un dels seus membrte mort l'any 1900. Al costat es troba la torre de guaita forestal "Julliet" i al costat el mirador que ens aboca a tota la planuria que va del Baix Llobregat a l'Alt Penedès!
Després de les fotos de rigor i un traguet ens dirigim cap al Coll de la Creu de l'Aragall, per tornar a agafar tot una sèrie de corriols, que han estat admirablement arrenjats per la gent de Castellví en un esforç encomiable per mantener-los. Passarem per un magnific exemplar de cabana de pedra seca en procés de restauració i pels restes de la masía de Can Perico, per arribar al punt de partida per un camí molt ben fresat i ple d'obres d'art.
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 8 i càmera Panasonic DMC-SZ10
