El diumenge dia 19 de febrer al sortir de guardia de l'hospital i arribar a casa, veient el dia que feia, vaig convencer a la Gema de fer una sortida per aprofitar el dia i la vaig conquistar per anar a pujar al Cul de la Portadora, únic cim que ens faltaba des tots els que es troben a cavall entre el Baix Llobregat i el Vallés. Un cim que ja haviem intentat en alguna ocassió i que es troba entre els municipis d'Esparreguera, Monistrol i Vacarisses.
Així que un cop més deixem el cotxe en la zona preparada com aparcament a l'entrada de la pista a l'antic balneari de La Puda. La pista arriba l'entrada del balneari i pren franca pujada en direcció Can Tobella. Es aquesta una antiga masia, molt antiga, ja que l'alou que controlaba, anomenat Novella, està documentat des del segle X. Pel darrera de la masia surt un corriol que ens durà d'una manera molt més distreta que la pista del riu, fins a l'estació del carrilet de l'Aeri de Montserrat. Aquest camí està solcat per dos canals equipades amb cadenes i cordes, però sense fil de vida per assegurar-se, conegudes com a Bardisses Romàntiques i 17 F.
Des de l'entrada de l'andana, surt un sender, en forta pujada, que fa suar la samarreta, tot ascendint pel Serrat de l'Abat. Passem per un a casa de pedra seca i ja suavitzant-se la pujada, arribem a la pista que ens durà, donant tota la volta al nostre cim del dia, fins al Coll o Era de les Bruixes.
Sense aturar-nos massa, prenem el camí que volteja el picen direcció Vallés, fins que s'arriba a un punt que cal pujar de valent i que en un pareil de punts cal fer servir les mans, per sortir ja a l'ampli cim del Cul de la Portadora de 461 mts. En el seu punt més alt hi ha una senyera i una caseta metálica·lica, restes d'una antena. L'ampli cim de 70 metres de llargada està documentat en les fitxes arqueològiques de la DIBA per haver estat descobert un jaciment iberic tardà del segle III AC.
Desprès de fer un mos i recuperar forces prenem el mateix camí de tornada arribant rapidament al Coll de les Bruixes. decidim seguir el camí-pista que porta a Sant Salvador de les Espases, tot passant pel Coll de Roures. Deixem de banda el desviament que ens portaria al Turó de la Socarrada, lleig cim pel que ja haviem pssat una altre vegada i seguim fins al Turó de l'Hospici. El camí força torturat i degradat ens porta ara fins a l'ermita-castell de Sant Salvador de les Espases, que no descriuré perque ja està fet en altres entrades. Unicament dir que sempre resulta molt gratificant seure cinc minuts en la seva terrassa i albirar les vistes. Seguim el camí de baixada per arribar facilment en poc més de mitja hora, passant per les agulles de Petintó, a la pista de La Puda a tocar de l'aparcament, i finalitzar la ruta.
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 8 i càmera Panasonic DMC-SZ10
