Encara que en el títol es fa esment als Monegros, aquesta excursió no es plenament dintre de la comarca, però si a tocar. L'aspror, sequedat, vegetació, tot es identic, però ja se sap que els termes son els termes.
Cada vegada que tornem del poble, a tocar de Saragossa, veig aquestes parets monumentals solcades per incontables talls o barrancs popiament dits i alguns estan senyalitzats, així que com que per Setmana Santa anabem a passar uns dies al poble, vaig investigar una mica les possibles rutes. Vaig trobar a Wikiloc una que es titulava 3 Barrancos y algunas trincheras i es la que més o menys s'ajustaba al temps del que disposàvem. Vam convencer a la nostre neboda Gemmita i al seu nuvi Adri, que encantats rapidament es van apuntar
Dit i fet després de dinar vam agafar el cotxe i vam anar fins a Alfajarin on vam aparcar a l'entrada del camí que porta al castell i ermita. Des d'aquest punt s'agafa una pista forestal que va pel darrera d'un poligon industrial. El primer que es troba es el Barranc de San Juan, que passarem de llarg. Poc després, arribem a un punt en el que hi ha unes runes i que ens marca l'entrada del Barranc de Rancavites per on ens endinsarem. Al principi practicament no es guanya alçada, però imperceptiblement es van pujant metres i es va estretant el camí, fins el punt de tocar practicament les parets amb els braços oberts!
En aquest punt ens vam passar de llarg uns metres del track correcte, malgrat que acompanyats de la gossa Atia, aquesta ens havia marcat el camí. Així que descendim uns metres per agafar ara el Barranc de la Sabina, encara més estret si cap, fins que ja a una bona alçada, es va obrint i el corriol ens porta a una sabina immensa i aillada. Una sabina, arbre de la familia del xiprer, perenne, que no està en perill d'extinció, però que es una autèntica reliquia, del que van ser els boscos d'aquestes comarques i de moltes altres mediterrànies, fa desenes de millers d'anys!
Poc després d'aquest punt arribem ja a la part alta del recorregut, que va per tota la cinglera, del que per aquestes contrades en diuen cabezos, prenent vista, ara sí de tota la zona esteparia dels Monegros i en primer terme el abandonat complexe del Casino de los Montesblancos. Passem per una zona de trinxeres de la guerra civil i ja baixem a la primera pista que una altre vegada pel darrera del poligon ens durà al cotxe.
Aquesta entrada va dedicada a l'Adri, que només unes hores després de conèixer-lo s'apuntaba a caminar con los "tíos".
Per acabar una mini sessió de slackline!
Exemlar a l'ombra de Vinca Pervinca!
Romaní, Rosmarinus Officinalis, ben florit!
