Com que tinc una cama una mica avariada, per culpa d'una hernia discal, que em te amb una perdua de sensibilitat en la cara externa de la cama i planta peu, fa dies que no camino. I aprofitant que el diumenge va sortir molt bon dia, vam improvisar una matinal a prop de casa per així poder veure com em repon la cama. Així que de entre el llistat d'excursions i rutes que tinc per fer, vam escollir el Collbaix.
El Collbaix està dintre del llistat dels 100 Cims de la FEEC, i a més a més, com a cim essencial. Està tot just a sobre de Sant Joan de Vilatorrada. Mil vegades haurem passat pel seus peus camí de Solsona sense fixar-nos. I val molt la pena.
El Collbaix es va originar per l'erosió dels terrenys que hi ha al voltant, però un estrat de conglomerat força resistent protegeix de l'erosió l'altiplà del cim. En el cim hi ha una estelada, vertex geodèsic i una taula d'orientacio. A més a més molt a prop del cim ens portem la sorpresa de veure una tina de pedra seca i de baixada, barraques i murs, també de pedra seca, testimonis muts de l'antiga feina de pagès i que avui encara resta dempeus en finques com El Moli.
Per fer la ruta cal arribar a Sant Joan de Vilatorrada. I er començar, vam deixar el cotxe en la zona d'aparcament del carrer Pare Torra, a tocar del cementiri. S'atravesa un carrer i entrem en un parc. Pujarem les escales del parc i adalt ja s'ens obre una zona plana, plena de camps de cereal, molt pobre, donat l'escassedat de pluja que estem patint. Seguirem les marques de GR i els pals indicadors del sender adaptat nº 24, fins que arriba un moment que ens trobem l'indicador de Collbaix pel Camí de les Tines. El camí força costerut i degradat, puja de valent, però et pots ajudar dels arbres per anar avançant. Aquí ja anem suant de valent. I tot just quan el bosc s'obre, apareix la tina. El camí ja a peu pla, gira a l'esquerra per arribar de seguida al cim. Cim que mostra vistes de tota la cara nord de Montserrat, de La Mola, el Pirineu, tota la plana del Bages, Manresa...
Fem les fotos de rigor, fem un mossegada i agafem el camí de tornada. Per fer-ho, seguim en direcció contraria a la pujada, agafant el Cami del Solell. També està força degradat, però es baixa fàcil en unes llaçades, que rapidament ens deixen en una amplia pista. Seguim tot recte i aviat trobem un trencall que a l'esquerra ens portarà en poc temps a Sant Joan. Inici i fí de l'excursió, que acaba amb una bona cervessa. I per cert, la cama, força bé!
 |
El mapa de la ruta! |
