Amb les botes als peus: de juliol 2021

Monuments

Com ha passat els darrers anys, durant el mes de juliol tenim a casa uns dies de vacances a les nebodes. I aquest any vàrem dissenyar un programa més especial, perque voliem passar una setmana al Pirineu.

Ens vam trobar tota la familia el dimecres dia 14 a mitat de camí entre Martorell i Saragossa. Dit i fet, així ho vam fer. Quin lloc va ser l'escollit? Vallbona de les Monges i el seu fabulós monestir.

Vallbona de les Monges, al peu de la Serra del Tallat, acull el monestir cistercenc femení potser més important de Catalunya, fundat el segle XII. Inicialment però, es de monjos, i el seu abat va ser Ramon de Vallbona, però l'any 1175 es traslladen al Montsant i es ocupat per les monjes de la Regla de Sant Benet i la seva primera abadessa fou Ôria Ramirez. D'aleshores, Vallbona es fa famós per la seva tasca cultural i d'estudis sobre farmàcia.

Després d'un bon apat ens vam traslladar a ensenyar el majestuos poble de Guimerà! I ja nosaltres, amb les noies, cap a casa tot esperant diumenge per marxar cap al Pirineu!

I arribat diumenge dia 18 fem cap fins a Roda d'isabena i la seva imponent concatedral romànica. Una de les més boniques de l'Aragó i sense dubte la més petita. Important nucli medieval de la Ribagorça va acollir importants bisbes, com ara Sant Ramón. Per acabar saquejada pel famós Eric "el belga".

Plaça Major de Roda!

Part posterior de la concatedral!

La nau central i l'entrada de la cripta!

La cripta!

Imatges del claustre!

Part central del claustre!

El que va ser Palau episcopal!

Santuari d'Obarra!

L'ermita de Sant Pere, que forma part del mateix conjunt!

La façana principal!

Els abssis!

Una mica d'orenga per la pasta del sopar!

Un curiós crismon boca aball!

L'escut d'armes dels Mur! Els avantpassats de la familia!

Aqui una Mur, refrescant els peus i meditant sota el pont!

Rafting al Esera!

La cirereta del pastis d'aniversari i de la setmana de vacances al Pirineu amb les nebodes va ser una baixada en rafting. Vam contractar els serveis de la Companyia Aguas Blancas de L'Ainsa. Hi ha dos opcions de baixada. Una primera fins a principis de juny, si ha hagut molta neu i que consisteix en baixar per l'únic riu salvatge que queda en el Pirineu. El riu Ara. I l'altre es traslladar-se a Campo i baixar pel riu Esera, i en aquesta época de l'any, aquesta va ser la única posisbilitat. El trajecte son quasi 13 kilometres. Entre Campo i Santa Liestra. El trajecte passa per paratges encissadors i ràpids prou engrescadors com ara Las Piràmides.

Per no faltar a la veritat, he de dir que l'experiència va ser bonissima. Tant el nostre guia, el Christian, com l'Alex el fotograf, així com la resta de l'equip d'Aguas Blancas, fan que t'ho passis d'alló més bé.

Evidentement les fotografies no les vam fer nosaltres. Prou feina teniem, però l'Alex fa tot un reportage, que per un módic preu possen al teu abast, ja per we transfer o en un pen.

Només em queda donar les gràcies a tots pels bons moments passats. I sobre tot a l'Alex per aquestes fotos tant i tant bones, de les que possaré nomes 5 o 6 dels moments més emocionants, com quan va caure la Gemmita!

Preparant-nos per l'aventura!

Els membres de la tripulació!!

El Christian, el nostre patró, dirigint les operacions!

Pssant els primers ràpids de la jornada!

La Gemmita caient a l'aigua!

Passat l'ensurd, sempre amb un somriure als llavis!

Dintre de l'eslalom de Las Pirámides!

Final de la travesia!

Caminant per la Vall de Pineta!

La darrera excursió a peu, durant les vacances amb les nebodes, vam decidir que fos asequible pels quatre i que no provoqués cap enuig ni rebuig. Així que vam decidir anar a veure les cascades i els plans de La Larri des del refugi de Pineta.

Vam deixar el cotxe al voltant del refugi i vam anar per dintre del bosc fins a la zona de parking del fons de la vall. Al costat mateix del parador nacional surt el corriol que va pujant, fent ziga-zagues al costat de les cascades, conegudes també com a Churros de la Grota. Aquest camí està acondicionat amb diferents miradors de les cascades i amb nombrosos graons de fusta, però no per aixó perd part de la seva duressa. Atravessem en diferents ocassions la pista, fins que finalment el bosc acaba i arribem al refugi de La Larri a 1580 mts, a l'entrada de la planuria glacial. Caminarem per corriol ben fresat fins al final de la vall per arribar a la cascada de La Larri. Les vistes en tot moment son sobrecollidores. Al darrera deixem el massis de Monte Perdido i el seu ja escaduser glaciar. El Balcó de Pineta, que ens portaria ala planuria de Marboré, Tucarroya i Astazus. Front per front de la cascada , les parets que es desprenen del circ de Troumouse...en fí, sense més paraules!

Un cop fet un mos de rigor per agafar forces, al final de la vall i refrescats els peus en la cascada, reprenem el camí en sentit contrari al que hem fet al principi, però al arribar al refugi de La Larri prenem el GR-11, que atravesant la Selva Pocha, bosc de faig, en una baixada força directa ens portarà a l'ermita de Pineta i d'allà al punt de sortida i a un bon refresc i/o birra!

Punt de sortida: Aparcament del Refugi de Pineta, encara que es pot arribar al parking del fons d ela vall.

Temps: 2:58 hores, sense aturades fotogàfiques incloses.

Distància: 7,76 km .

Alçada màxima: 1600 mts.

Desnivell positiu: 375 mts

Dificultat: cap.

Epoca: qualsevol, excepte a l'hivern que requerirà material especific de neu i glaç.