El diumenge 18 d'abril haviem decidit que sortiriem a caminar per Montserrat, però o bé perque ja ens vam possar una mica tard o bé perque hi havia una munió de gent, no vam poder aparcar a la Salut de Collbató i vam tenir que seguir la carretera que porta fins l'aeri i baixar fins la zona d 'aparcament del balneari de La Puda, que si bé estaba força concorregut, encara hi havien places. Coses del confinament comarcal.
Vam començar a caminar cap a Sant Salvador de les Espases, però sense aturar-nos massa, doncs ja el tenim prou vist, encara que sempre val la pena, encimbellat on es trova. Vam seguir el camí fins el Collet de Sant Salvador i vam agafar el trencall que ens va portar fins el Turó de l'Hospici de 518 mts i primer cim del dia. Retornats al camí, i sempre de front a Montserrat, vam arribar al Coll del Roure i d'allà vam fer una anada i tornada fins el Turó de la Socarada, de 519 mts, segon cim. De nou en el camí principal s'arriba al Coll o Era de les Bruixes. Aquest punt del camí, encreuament de camins entre Esparreguera i Vacarisses, amaga un punt de neguit i misteri. I la primera intenció va ser pujar a l'esbelt cim que el presidio, el Cul de la Portadora, però després d'una estona i amb una mica de gana, i tenint en consideració el tros de pista que ens quedaba, vam retornar al Coll, vam fer un mos i vam seguir per la pista cap a Can Tobella, antiga masia, que també va ser alberg d'escaladors. D'allà cap al balneari de La Puda, a tocar del riu i retorn al cotxe.
Com a comentari a afegir, dir que no hi han fotos del primer ttram de la sortida, perq use serien practicament les mateixes que les de la sortida del 30-9-2018, passant per les agulles de Petintó, fins a Sant Salvador. Així que per no ser repetitiu, us convido a anar directament al Turó de l'Hospici!
Finalment vam gaudir del dia, d'una bona sortida, i de la bellessa que amaga la Serralada Prelitoral Catalana, plena de racons que cal coneixer.
La primavera, llueix força!
