Aprofitant un diumenge que ens regala un cel blau, com pocs dies podem gaudir, ens anem altre vegada cap a Monserrat, per entrenar les cames per quan "la autoridad competente y el tiempo lo permita" ens puguem desplaçar a altres contrades. I per aprofitar una mica més el sol, i així incrementar les nostres defenses, sintetitzant un xic de vitamina D, decidim fer una ruta per la soleia de la cara sud.
Deixem el cotxe a Collbató i novament agafem la pista que mena a la Vinya Nova i El Bruc. Però aviat ens desviem a la dreta per un camí, flanquejat a l'esquerra per oliveres i senyalitzat amb marques blaves. Es el conegut com a Camí del Clot de la Monica. Aquesta denominació es força moderna, doncs no apareix com a tal fins l'edició del mapa de l'Alpina de 1966. Anteriormen es coneixia com a Clot d'en Rafel! Es un estret camí, però de molt bon caminar, que a estones es ombrivol i a estones força clar, i que està enmarcat a la dreta pel Serrat de la Pastereta i a l'esquerra pel Serrat d'en Montaner, que comença amb l'Agulla del Frare de Baix, i que té fama de tenir la via d'escalada de IVº més maca de tot Montserrat.
Seguint el camí, arribem a una bifurcació de camins. A la dreta, aniriem cap a Sant Joan passant pel Bassal dels Corbs i a l'esquerra, baixariem una mica per introduir-nos en la Canal de l'Artiga i pujar finalment al Coll de Pollegons. Aquesta darrera opció es la que fem. Al arribar al Coll de Pollegons, amb unes vistes fabuloses de les agulles de la Plantació, també hi han varies opcions. Nosaltres decidim agafar a l'esquerra un camí que baixa cap a la Cova de Murdela, i puja de manera abrupta cap el Camí dels Francessos, que ja vam descriure en anterior entrada. Des d'aqui, baixem cap al Coll de l'Ajaguda, fem un mos i ja tot de baixada, sortint en la pista inicial, però una mica més lluny del cotxe. Així que la cervessa està guanyada.
