Aprofitant el dia de lliurança post guardia hospitalaria, agafem el cotxe i ens anem cap a Montserrat, ara que el confinament perimetral de la comarca ens ho permet! Pot semblar que una entrada de Montserrat no té cap interès, però per a mi es tot al contrari! Des de que vaig començar aquest bloc, son molt poques les entrades dedicades a aquesta muntanya tant nostre, i que a més a més, tenim tant a prop de casa.
Així que decidits cap allà que anem, i mentre ens apropem en el cotxe cap a Collbató, anem pensant quin camí farem. I la decissió es ràpida. Deixarem l'auto a Collbató i ens anirem cap a la Vinya Nova i poc després de passar-la, agafarem el camí dels Francesos, per pujar, ja a l'Albarda ja a Sant Jeroni. I just quan estem arribant a la Vinya Nova ens trobem al Sergi, el nostre amic i company de sortides, que havia matinat una mica més!
El Camí dels Francesos es un dels classics entre els classics camins montserratins. Es localitza molt facilment per la tanca de fusta que marca l'inici. De bon principi no es molt exigent, però a mesura que es guanya alçada es va possant cada cop més costerut finds arribar al Coll de l'Ajaguda. D'aqui es dirigeix a tocar per sota les Roques del Camell de Sant Jeroni, fins arribar al Coll de l'Albarda per un altre tram força exigent. Aqui ja ho teniem clar. Feia més que no pujabem a Sant Jeroni que a l'Albarda. Doncs cap al punt més alt de la serra. Acompanyats d'un ventet d'allò més fresc encarem les escales finals i ens plantem al cim de Sant Jeroni amb els seus 1224 metres. La vista es notable. Al nord, la plana del BAges i si el temps es clar, els Pirineus. En sentit contrari, l'Anoia. I mirant cap a l'Anoia a l'esquerra, les Magdalenes, Tebas. A la dreta, Montgros, Plecs del Llibre, Salamandra...
El camí de tornada el vam fer baixant fins a l'ermita de Sant Jeroni, fins a trobar el Camí Nou i allà i a la dretra, el Camí del Pont, molt menys transitat que el de pujada, més ferestec i que ens deixa més a prop de Collbató. Aqui ens vam estar una estona mirant com unes cabres adultes ensenyaven al cabrits a enfrontar les roques i els seus pendents! I sense peus de gat!
