Aquest títol no fa referència a simbologies ni filosofia de cap tipus, unicament, vol dir, que amb els pics que hem fet avui, hem tancat tota la zona que va des de la Tossa Plana de Lles fins al Monturull.
Partint del refugi i zona de lleure i esbarjo de les Pollineres, per una ruta molt coneguda, que transita paral·lela a la pista de servei del refugi dels Estanys de la Pera i paral·lela al riu del Moli, arribem en uns 20' al refugi dels Estanys. El camí, malgrat la sequedat del terreny, per dies i dies sense pluja, està fresc i el riu baixa ufanós! A l'esquerra pujem escoltats pels cims de Monturull i Perafita i a dreta els nostres objectius del dia, no visibles des d'aquest punt.
Un cop arribats al refugi, i just al seu costat, surt un camí que porta cap el Collet de Sant Vicens o Port de Perafita. Anirem seguint el camí en lleugera pujada, per deixar-lo aviat i ja sense camí fresat, marcat unicament per algunes fites, anar ascendint de manera suau per la Raconada de la Serra de Sirvent. La serra de Sirvent s'inicia amb el pic del mateix nom, pujat en anterior ocasió i acaba en el Pic dels Estanyons o de la Colilla, tot reseguint una afilada cresta, abrupta per la vessant nord andorrana i bastant més amable per la vessant ceretana.
Tenim dos opcions! Anar directament, en primer lloc, al Pic de la Colilla o dels Estanyons o bé dirigir-nos al Coll Bovinar i anar al Tossal Bovinar. Prenem aquesta segona opció i en 10 minuts, des del coll, aconseguim el primer i més alt objectiu del dia. El Tossal Bovinar es un pic bicefal, amb la punta més alta que arriba als 2841 mts. Ens mostra una vista de 360º realment impressionant. Al sud la vall ceretana, les estacions de La Molina i La Masella, amb la Tossa d'Alp, la muralla del Cadí, treient el nas el Pedraforca i al nord les muntanyes andorranes i de l'Arieja i al fons el Pirineu Central amb el rei Aneto.
Fetes les fotografies de rigor, i begut un traguet d'aigua fem un lleuger descens per flanquejar i dirigir-nos a la fàcil cresta, sempre un parell de metres per dins per evitar les zones més compromeses i passem per una cota marcada en els mapes andorrans com a fita fronterera de 2764 mts. Xino xano, passem la sortida de la Canal Tancada d'Estanyons, una canal estreat, que té traces de corroie, però que apunta grans maneres per ser pujada amb neu a l'hivern i arribem al Pic dels Estanyons o de la Colilla, que tant se val, de 2834 mts. Les vistes, si fa o no fa, similars a les del Tossal. Esplendides. Sobre tot amb els dos llacs als peus en el bellmig de la Vall del Riu Madriu. Aprofitem per menjar una mica i refrescar-nos amb el ventet i 30' més tard emprenem la baixada. Ens hem decidit per anar més allunyats del torrent que baixa centrat en la Raconada i evitar tornar a passar pel refugi, però finalment ens desviem unicamente uns pocs metres i sortim al bonic salt d'aigua.
Ja per terreny força conegut arribem en 20' al cotxe i acabem aquesta bonica sortida feta amb la bona companyonia d'en Sergi!
