diumenge, 31 de maig del 2020

Puig Castellar-Serra d'Ancosa

Avui per acabar el mes de maig, hem fet la primera sortida post confinament. I per fer-la no voliem anar a un lloc que estigues massificat, com podia ser Montserrat. Així que dit i fet. I la veritat es que l'elecció no podia haver estat millor. Ens hem dirigit cap a La Llacuna, per recorrer la serra d'Ancosa i pujar el Puig Castellar. Ja coneixiem altres indrets de la comarca, i si ja ens havien sorprés, aquesta vegada ens ha encantat. Tan a prop de casa i tan solitària. I sobre tot tan  maca i amb tantes possibilitats.

Doncs bé, ens hem apropat fins a La Llacuna i d'allà a Torrebusqueta on aparquem el cotxe. Seguint fins al final del llogaret, pel carrer de la Plana, i paral·les a camps de conreu guanyem suaument alçada en direcció a la Font de les Clotes  i el Coll del Corral. Arribats un punt, a la dreta mena a la font i a l'esquerra seguim cap al coll. Tot seguint la pista en poca estona arribem al Coll del Corral, amb poste indicador. Aqui tenim dos opcions. Anar a l'esquerra directament al Puig Castellar o bé seguir recte i travessar la Plana d'Ancosa i pujar pel darrera. Decidim prendre aquesta segona opció.

Anem recorrent tota aquesta planuria plena de camps de conreu i alzinars i acompanyats en tot moment pels cants de mil·lers d'ocells, fins arribar a una marcada corba on apareix la casa i convent d'Ancosa. En aquest convent cistercenc es van instal·lar monjos de Valldaura l'any 1155 per donació dels comptes de Barcelona, però 13 anys després van marxar a Santes Creus per manca d'aigua.

El revolt on es trova la casa té un pal indicador. Si seguim endavant arribem a la Plana d'Ancosa, a 715 mts d'alçada. Des d'aquí pujarem al Puig Castellar, però primer ens desviarem 600 mts per anar primer a visitar els Roures d'Ancosa i després l'Avenc d'Ancosa. Els roures son immensos, sobre tot el més amagat, que apareix en el catàleg d'arbres monumentals. Una mica més endavant trobem l'avenc. De 32 metres de fondaria es va estudiar inicialment l'any 1907. Posteriorment l'any 1933 l'Ateneu Igualadí, organitza un descends, l'explora i fa una cartografia de la zona i l'avenc. Diu la llegenda que si tires una pinya dins el forat al cap d'una setmana sura en el llac de Capellades.

Tornem al pal indicador de la Plana i agafant a la dreta, seguim la pista que puja a la Font de les Canals i després al Puig Castellar en 3 kilometres. El camí es encissador amb un bosc a tots dos cantons de la pista, ferestec i net; i ara a més a més ufanós, per a pluja de dies enrera. En un racó idilic brolla la Font de les Canals. Un darrer esforç ens deixa en un creuament de camins i a l'esquerra ja tenim a tocar el Puig. Quina pena de les antenes que el decoren. I trobem també el vertex geodèsic i una caseta de guaita forestal. Cuatre fotos de rigor, admirant la vista. L'Anoia, Serra de Miralles, Montserrat....

Seguim la pista i en una pedregosa baixada aribem de nou al Coll del Corral. I d'allà en una breu baixada ja albirem Torrebusqueta i al fons La Llacuna. 10 minuts més i aribem al cotxe amb un magnìfic sabor de boca per la feina feta i el gaudi que hem tingut.


Punt de sortida: Torrebusqueta, a 3 km del centre de La Llacuna
Temps: 3:14
Distància: 10,81 km
Màxima alçada: 944 mts (Puig Castellar)
Desnivell positiu acumulat: 380 mts
Dificultat: Cap. Perfectament indicat i senyalitzat.
Epoca recomenada: tot l'any, si bé en els messos de màxima calor ot ser agobiant. es pot agafar aigua en la Font de les Canals.
Cartografia: mapa del Consel, Comárcala de l'Anoia. Guia Alpina de rutes pels arbres monumentals, ruta nº 5.



Preparant-nos a Torrebusqueta, principi i final de la sortida.


Cartell explicatiu de la zona!


Un cop es deixa el llogaret de Torrebusqueta!


Avancem al costat de camps de conreu.






Arribem al Coll de Corral!


En aquest punt tenim dos opcions. Seguir el rètol per anar directament al Puig o seguir la pista per anar a Ancosa i d'allà pujar! Segona opció!




En aquest revolt hi ha la casa i convent d'Ancosa! Que anem a veure! Després anirem seguint la pista per anar a veure els roures i l'avenc.





La bassa de la Plana d'Ancosa!



Seguim la pista a la dreta!



El roure es monumental!


I quina energia desprén!






Arribem a l'avenc!




A l'entrada i en la roca de l'esquerra hi ha restes d'antigues xapes per assegurar la baixada!




El darrer objectiu del dia! i el cim que voliem!




La font de les Canals!




Seguim avançant!


El darrer esforç!







Selfie de cim!


La caseta de guaita  forestal!


L'Alta Anoia!


Els cingles rocallossos del Grony i l'Agulla Grossa! Aerogeneradors en segon terme!


La Llacuna al  mig de la imatge!


Baixant de nou cap a Coll de Corral!


Descansant al arribar i acabar a Torrebusqueta!


dimecres, 6 de maig del 2020

Clàssics del cinema!

Per aquests dies de confinament ja una mica més relaxats, però on encara no podem anar a gaudir de l'alta muntanya, la nostra passió, podem rememorar els grans classics. En el primer film que us proposso veiem els germans Ravier, tota una vida de pirineisme, portant la dificultat a les grans vies pirinenques!
En el segon film, un càssic entre els clàssics. Etoile et tempête, la gran pelicula de Gaston Rebuffat, que de les Calanques marselleses camina fins al Anapurna!

Paseu i veieu!!



Les freres Ravier!
Etoile et tempête!

Tossa Plana de Lles-Setut, 15-10-2016

Recuperant reportatges  que tenia pels calaixos de la memòria, avui us porto l'excursió feta a la Tossa Plana de Lles i el Pic de la Setut, que vam realitzar el 15-10-2016. Un esplendoros dia, encara que fred en aquests pics fronterers.

La sortida clàssica, partint de l'estació d'esqui de fons de Lles, on deixarem el cotxe a la zona d'aparcament del refugi de Cap de Rec a 1956 metres, ens permet recorrer un tram de pista forestal,  fins al refugi lliure de Pradell, on deixem la pista i ja agafem per corrfiols, boscos tançants, prats d'alçada, els famosos alpàges que diuen els francesos i el tram carener entre els dos pics amb magnìfiques vistes cap a la Cerdanya al sud i cap a les muntanyes d'Andorra i l'Arieja al nord.

Data: 15-10-2016
Punt de sortida:refugi de Cap de Rec a 1956 metres
Duració: 5:45
Distància: 13,200 km
Alçada màxima: 2905 mts
Desnivell acumulat positiu: 985 mts
Dificultat: amb bon temps i bona visibilitat cap.



Un cop abandonat el bosc s'ascendeix entre prats alpins d'alçada. Ara una mirada cap al sud, entre nùbols i al fons les muntanyes de La Molina i La Masella!


Darreres rampes abans d'arribar al cim!


Des del cim la vista es amplissima! Amb totes les muntanyes andorranes i al fons l'Arieja! Al mig l'estany de l'Illa!


Foto del cim!


Placa conmemorativa amb l'alçada marcada de 2916 metres! Malgrat moltes ressenyes i mapes parlen de 2905!


L'ampli tram carener entre els dos pics!


El tros que ens queda fins arribar al collet i el Pic de la Setut!


El que ja hem deixat al carrera!



Des del collet mirada cap a la Cerdanya! Cap de rec i Lles al mig i Aransa a la dreta!


Els estanyets de la Setut! Per aquest tarteram es pot baixar directament als llacs i a buscar la pista de Pradell!


El gran llom del Tossal Bovinar, pics de la Colilla! Al fons de tot el Perafita!


En el collet abans d'encarar el bony final sense cap complició!


En el cim del Pic de la Setut a 2868 metres!


Cavalls al fons de la vall,  ja molt a prop del cotxe!


I amb el poltre que fuig arribem al final!