Quan vaig llegir "Escaladores de la libertad" de la Bernadette McDonald, llibre magnífic sobre els mítics escaladors i alpinistes polonesos que van creixer amb el comunisme i que van escriure un dels capítols més intensos de la història de l'alpinisme i particularment de l'himalayisme hivernal, una figura em va captivar. La de Wanda Rutkiewicz, i ara que ha sortit el seu llibre, no he pogut resitir la tentació i entre guardies hospitalàries, teletreball, estudiar un xic i una mica de gimnàs cassolà, el llibre ocupa les estones dedicades a la lectura.
El volum, escrit per Anna Kaminska, es una aproximació a la vida d'aquesta dona polonesa que va portar els límits de la seva passió per la muntanya, fins al final, i si ella mateixa ja va anunciar que moriria a la muntanya, ho va fer, el mes de maig de 1992 en el Kangchenjunga.
Un entorn infantil complicat, una via adolescent complicada i una joventut tumultuosa, juntament amb una voluntat de ferro, la van portar a aconsegir nou dels catorce vuit mils. Es famosa la seva imatge avançant cap el camp base del K2 amb bastons per una lesió en la cama. Per fer-nos una idea del seu pensament val aquesta frase:
"El que més molesta a la gent es que arrisquem la vida per alguna cosa que els hi sembla completament inutil, que no li fa falta a ningún. ¡Però potser sí es necessari pels qui ho fan! Igual es senzillament el que necessiten per viure!
Ara bé, si volem endinsar-nos una mica més en la seva vida i obra, res millor que llegir el llibre de l'Anna Kaminska.