Amb les botes als peus: de desembre 2018

diumenge, 30 de desembre del 2018

Nadal 2018!

Aquests dies de Nadal, encara que per a molts siguin també dies de muntanya, el cert es que entre reunions familiars, viatges, compres, llargues sobretaules etc, etc , donen poc joc per a sortides. Si a més a més sumes aquest any la poca, poquissima neu, fa que la possibilitat de fer una entrada digna al bloc, sigui escasa.

Nosaltres aquest 2018 ens hem trobat amb la familia de Saragossa. I amb una convidada nova. La Atia, una gosseta border collie, meravellosa, encara cadell, i encara per educar. Així que un cop retrobats pels matins i acompanyat de Atia he sortit a correr una mica. Correr pels volts del poble sempre m'agradat força. Es un paissatge rar, que barreja petits camps de conreu de blat amb turons esteparis, amb escadussers branquillons de romaní, farigola, ruda....A més en epoca d'anticicló, sempre acompanyat d'una llum diferent per la presència ominipresent de la boira. Així doncs cada matí han caigut entre 8 i 10 km, que han servit per mantenir els kilos a ratlla i fer-me amic d'Atia.

Per altre part el dia 27 ens vam apropar amb les nevodes i la gosseta a les pistes de Formigal, a la zona del Col du Portalet, per caminar una mica per la neu, fer unes baixadetes en trineu i disfrutar veient a Atia, la gosseta, anar amunt i avall, per uns camins i muntanyes més verdes que blanques.

Llums a mig matí en mig de la boira que es vol trencar per un timid sol.

Els conreus amb restes de sabines.

La gosseta Atia!

Uns metres més amunt el sol comença a lluir i escalfar l'ambient.

Es troben abeuradors que instal·len els caçadors, per uns animals cada vegada més escassos, i que la major part de les vegades son criats en captivitat i deixats anar pel caprici de disparar i matar!

Atia sorpresa pels nous olors i aromes que anaba descobrint!

De tornada, de nou la boira!

Com deia el dia 27 vam pujar a Formigal! Poquissima neu, a pistes i poquissima en els cims! Aquí el Midi d'Ossue i el Peireguet a la seva esquerra!

La zona d'Anayet!

Una de les nevodes jugant amb la neu!

Atia força cansada!

De baixada cap a la vall, torna la boira!

diumenge, 16 de desembre del 2018

Una de llibres per Nadal!

"Aquell que persegueix una meta, quedarà buit quan l'hagi aconseguit. Però qui hagi trobat el camí, sempre portarà la meta amb si mateix"

Pot, Necj Zaplotnic

Malgrat que l'inici de la temporada de neu semblava que seria molt bona, ara les condicions no ho son tant. Així que com que tenim aturats els esquis, també el bloc, i això no pot ser.

Com que arriba el Nadal i qui menys qui més fa un regal, que millor que llibres. I com que en l'inici del bloc, ja vaig escriure que son una gran passió, doncs em permeto el luxe, humilment, molt humilment, de fer-vos un parell de recomenacions.

Son dos llibres que ja tenen 4 i 2 anys respectivament. I son a més a més de la mateixa autora. Parlo de "Escaladores de la Libertad" i de "Guerreros Alpinos" respectivament. L'autora, la canadenca Bernadette Mcdonald.

Escaladores de la libertad, ens explica la historia de l'alpinisme polonès, concretament de la generació que neix a la fama durant els anys 70 i 80 del segle passat, i que emergeix sota el règim comunista que va seguir a la Segona Guerra Mundial. La vida de Jerzy Kukuczka, Krzystof Wielicki, Andrej Zawada, Voytek Kurtyka o la gran Wanda Rutkiewicz, son narrades amb la mateixa passió que ells van viure. Una passió, que de vegades pot semblar paranoica, com la carrera de Kukuczka amb Messner, com la de Wanda pujant durant dies fins el camp base d'un vuit mil amb crosses. O l'intent de tots ells de ser els primers en aconseguir tots els vuit mils a l'hivern. Un viatge que ens durà a les muntanyes de l'Afganistan, India, Pakistan i el Nepal, tot sortint dels Tatras.

Ed. Desnivel, 352 pag, de l'any 2014.

Guerreros Alpinos, ens descobreix la fascinant historia de l'alpinisme eslovè. Un alpinisme que comença la seva marxa més coneguda en els anys 60, però que explota de manera definitiva en la decada dels 80 i 90 del segle passat. Gràcies a uns estrictes programes d'entrenament i expedicions al l'extranger els primers alpinistes eslovens creixen en la calmada Iugoslavia del mariscal Tito, fins a la seva mort i més enllà, doncs l'any 1991 quan esclata el pais, tots els vuit mils ja havien estat conquerits per escaladors eslovens.

La narració de Mcdonald es basa en el llibre Pot, El camino, de Nejc Zaplotnik, alma mater de l'alpinisme eslove i gran escriptor, que avui dia continua essent un llibre de referència.

Humar, Cesen, Zaplotnik, Prezelj, son alguns dels personatges que apareixen en les pàgines del llibre i que ens transportaran més enllà de les muntanyes del Triglav eslovè.

Aquest llibre va aconseguir el prestigios Premi Banff Historia de Muntanya!

Ed. Desnivel, 336 pag, de l'any 2016.

diumenge, 2 de desembre del 2018

Pel Cadí-Moixeró

El primer dia de desembre i aprofitant una certa bona innivació voliem fer la primera sortida d'esquí de travessa, estirar una mica les cames pels voltants de Coll de Pal, pujant fins a la Tossa d'Alp i baixar després el Torrent de Comabella. Així que vam carregar el cotxe i vam anar fins a Bagà, on un rètol a la sortida anunciaba "cadenes". Cap problema. Sempre van al cotxe. La sorpresa va venir quan poc despres de passar el veïnat de Greixer ens vam trobar la carretera tallada per obres.

Mitja volta. Rapidament vam decidir passar el matí, recreant la vista pels caminets del Moixeró, pels seus boscos, plens d'humitat, amb uns perfums increibles, una molsa ufanosa i encara algun boletet perdut.

Així que vam deixar el cotxe en la petita zona de parking al revolt de la carretera que puja a Greixer, i vam agafar la pista que puja cap a la Font del Faig i refugi Sant Jordi, deixant a mà dreta la ruta cap a la Canal de la Serp. Poc a poc, deleitant la vista es guanya alçada i s'arriba al Coll d'Escriu amb una soberana vista del Pedraforca. Allà vam seguir el caminet, marcat com a GR i vam baixar fins a la casa d'Escriu, on vam fer un petit mos i sense arribar al refugi vam donar mitja volta i vam omplir un cistellet de fredolics, cigrons i un rovelló. Que bons estaven per sopar.