Mentre preparem noves sortides de muntanya, i ara ja per les properes vacances, m'entretindré afegint alguna entrada una mica més antiga, com per exemple de les anteriors vacances, quan encara no havía fet el bloc.
El Pic d'Esteragne es un 3000 dels considerats baixos, però com diu el meu amic Jaume Planell, tots els 3000 s'han de guanyar i et fan suar la cansalada. Es troba dins del Massis de la Neouvielha, al costat mateix del Campvièlh. Es puja en cotxe per la carretera que mena a Cap de Long, remuntant la Vall D'Aure, durant 11 km, i un cop deixat el desviament al llac d'Oredon, passarem el pont del rierol d'Esteragne i podrem aparcar.
Data: 1-9-2017.
Punt de partida: pont del rierol d'Esteragne a 2079 mts.
Distancia total: 6,5 km.
Horari: 5:50' amb aturades.
Alçada máxima: 3009 mts.
Desnivell: 927 mts.
Dificultat: cap, excepte el desnivell i una part de terreny que està força descompost. A l'hivern material imprescindible, crampons i piolet.
A les 7:50, ja hem iniciat el camí. El dia presenta clars i boires matineres i encara no fa massa calor. Anem remuntant la vall d'Esteragne, per la riva esquerra del reierol en direcció sud. Es veuen les diferents graonades que anirem pujant.
A 2400 mts s'arriba a la part inferior d'una gran fondalada plena de blocs. A partir d'ací, cal pujar en direcció oest cap al coll d'Esteragne. A la nostraz esquerra queda el camí que porta cap el Mechant i a la dreta les parets granìtiques del Gran Pic d'Alharisses.
A partir dels 2600 mts estem en l'eix de la vall i pujem directament cap al colla 2837 mts. L'itinerari es força evident i sense problemes per sota de les parets que uneixen el coll amb el pic.
Podem pujar fins l'aresta a l'est del pic i guanyar-ho sense dificultat o bé optar per pujar directament per un corriol de pedra fina. Finalment, sense cap dificultat aconseguim l'objectiu del dia. La idea era poder anar fins al Campvièlh, però la boira que ens tapaba les vistes cap a la Munia i el Perdut pujaba i baixava complicant el camí.
En el cim les fotos de rigor, ben contents per una altre fita assolida. Al fons el Campvièlh i completament tapada la vessant de la Munia i el Perdut. Un petit mos i iniciem la baiuxada, ben decidits a prendre-la amb calma i disfrutant.
Anem desfent el camí, envioltat per marmotes cridaneres que fan que ens atyurem continuament per fer fotos.
Finalment anem veient ja la part baixa del camí amb vistes cap el llac d'Oredon i la part final de la vall on tenim el cotxe, arribant sense cap mena de problema.
