21-2-2026
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Avui tornem a caminar per muntanyes properes. Amb l'afany de finalitzar el repte dels 100 cims, repte personal i no oficial perque no els tenim enregistrats a la FEEC, mirem el llistat i escollim un cim a prop de casa i que farà el número 99. El triat es el Puig d'Aguilera. Us animeu a visitar-lo? Doncs va, anem-hi!
El Puig d'Aguilera es un pic de 625 metres situat a la Conca d'Òdena. Quan surts del tunel del Bruc, direcció Igualada, et queda a la dreta i té un perfil molt caracteristic. Així doncs, agafem el cotxe i ens dirigim per l'A-2 en direcció a Igualada i la deixem al arribar a Òdena. Cal travessar la població i per pista encimentada en 2,5 km arribar al llogaret del Raval d'Aguilera, conjunt de cases arrenglerades que conformen un únic carrer.
Deixarem el cotxe i seguirem la pista que porta al Mas de Ventaiol. Amb un dia força clar, amb una molt bona temperatura per caminar, anem fent via, i arribem al Pont de Ventaiols, pont d'un arc de mig punt i que travessa el Torrent d'el Raval! Seguim pujant tranquilament i aviat arribem a una cruilla, amb un camí a la dreta i que es per on baixarem en una estona. Seguim recte l'amplia pista, que en poca estona ens porta a un revolt molt tancat on tenim que prendre un corriol pel bellmig del bosc. Tornem a sortir a la pista dalt de la carena, havent guanyat ja tot el desnivell. Ens trobem un ampli mirador, de la conca, cobert per una catifa de gespa artificial i que fa que ens preguntem perque serveix. Es un lloc d'enlairament de parapentistes. En breu temps arribem a un clar on trobem les runes de l'observatori antiaeri construit l'any 1936 a l'inici de la guerra civil. Al costar mateix, entre el bosc i sense cap vista està el vertex geodèsic i una taula de picnic. Seguim el cami fins arribar a un notable mirador sobre el penyasegat, amb pal indicador i un tub on l'Agrupació excursinista d'Òdena instal·la un pesebre pel Nadal.
Després d'una breu aturada per fer fotos agafem el camí que surt a l'esquerra i que rapidament pren baixada. Baixada que podriem dir vertiginosa i molt malmesa. Es una trialera molt degradada que obliga a possar tota l'atenció del mon, sobre tot si el terreny es humid o moll, per tal d'evitar caigudes. No es pot qualificar de dificil, però si que possa un xic de picant a la sortida. Com que es perden metres rapidament, aviat arribem a la pista, passnt a tocar d'un parell de barraques de pedra seca i per la Masia de Can Aguilera de la Costa. Anem seguint la pista i ja ens trobem al punt on hem de creuar el pont. Deu minuts i arribem al final.
Com a conclusió, no podem dir que sigui una excursió imprescindible, però el fet d'estar a prop de casa, de ser un 100 cims, de tenir el punt picant de la baixada, en el nostre cas, perque he vist que molts el fan de pujada, fa que el resum final sigui molt positiu. Ens a permés coneixer aquest pic tant caracteristic en la zona, sense oblidar el petit Raval, lloc encissador per viure ben tranquil.
La conclusió, la cervessa a Castellolí.
DADES TÉCNIQUES
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10
