Camí de casa de la familia a Mèrida, vam optar per la ruta en blau fosc, passant per Saragossa, fent nit a Medinaceli i a la pujada dormint a Brihuega. Com cada vegada que fem un vintage i fem muntanya, aquesta vegada també vull fer una entrada dels pobles i monuments que més ens van agradar i compartir-los amb vosaltres. Val la pena!
SANTA MARIA DE HUERTA
Monestir de l'ordre del Cister, a la provincia de Soria i a tocar de l'A-2. Fundat l'any 1162, destaca la portada del segle XII i el gran rosetó!
CASTELL DE MONTANCHEZ, MERIDA I CACERES
Esglesia visigoda de Santa Lucia del Trampal!
Castell de Montanchez!
Dolmen de Lácara, amb el passadis funerari més gran d'Espanya!
Santa Eulalia de Mèrida!
Panoràmica de Caceres!
BRIHUEGA
Magnìfica població de la provincia de Guadalajara, on vam dormir a la tornada.
El cementiri de Brihuega forma part de la xarxa de cementiris europeus històrics i significatius! Allotjat a l'interior del castell!
Aquesta setmana de Cap d'Any, ens hem desplaçat a Mèrida, per passar-la amb la familia, i com no podia ser d'altra manera, vaig rumiar una excursió. Vaig veure en el bloc de El Pirineo de Luis, una sortida que em va semblar força interessant. Unir els sostres provincials de Badajoz i Huelva. El pico Tentudia i el pico Bonales, respectivament. Finalment amb les aportacions d'un amic de la familia a Mèrida, ens va sortir una agradable circular, que ens va permetre fer els dos pics, quasi sense asfalt pel mig, unicament espatllada pel temps. Encara que això també li va conferir força caracter. I a més a més, visitar el Monasterio de Tentudía, en el mateix cim. Voleu patejar aquestes llunyanes contrades? Doncs som-hi!
Dit i fet, el dia 2 de gener de bon matí, la Gema, l'Iñaki i un servidor, sense oblidar-nos de l'Atia, la border collie de la familia, passem a recollir al Paco, amic del meu cunyat i ara ja, també amic nostre. Ens hem de dirigir des de Mèrida en direcció a Sevilla, fent una aturada a Monesterio per prendre un café. Segui amb el cotxe, fins a Calera de León i agafem una carretereta que ens ha de deixar al Puerto de los Ciegos, lloc on deixem el cotxe. Seguim el pal indicador, que per pista, força enfangada ens va portant per tota la base del Bonales. Amb un plugim, gens molest per caminar, anem donant la volta al pic, sempre travessant camps d'oliveres i devesa, tot passant per diferents cortijos, fins que en un moment donat, la pista esdevé corriol, i decididament encara la pala final que ens porta al cim. Aquest es un ampli llom, amb molt bones vistes cap al sud, però tapat de bosc cap al nord. Coronat per uns rètols informatius i per un monument per ser el pic més alt de la província de Huelva.
Després de les fotos de rigor, seguim el camí, a traves d'una pineda molt neta, on encara es troven restes de la temporada micológica, fins arribar a una collada. Nosaltres seguim pel bellmig del bosc, fins arribar a tocar de la carretera, tenint que fer un tram d'asfalt. Aquest tram en porta al lloc on tenim el cotxe i a un altre espai per aparcar, on agafem el camí, ara ja si de terra, que porta a Tentudia. La pista es molt agradable de transitar, fins que arriba un punt on canvia, per convertir-se en una dura rampa que ens porta, directament i sense respir, a la porta del monestir, en el cim. Aquí ja el mal temps amb molt de vent i plugim, ens fa la guitza.
Arribats a aquest punt, val la pena, perdre una estona i visitar el monestir. Es tracta d'una construcció que es va iniciar el segle XIII, durant el regnat de Fernando III el Santo, després d'una batalla contra els musulmams i a petició del Maestre de l'Ordre de Santiago, Pelai Perez de Correia, que va implorar l'ajut de la Verge amb aquesta invocació: "Santa Maria, deten el dia". Al aturar-se el sol, miraculosamente, els cristians van poder guanyar la batalla. L'any 1514 a sol·licitut de Fernando el Católico, el papa Leon X va donar-li el rang de monestir, essent regentat per l'Ordre de Santiago. L'any 1518 l'artista italià, resident a Sevilla, Francesco Niculoso, va realitzar el retaule enrajolat que culmina l'altar major i la sala dels maestres de l'ordre. El monestir ens mostra un petit i acollidor claustre en estil mudejar i un patí exterior amb grans vistes.
Una vegada feta la visita, encaminem les nostres passes, pel camí de pujada, fins a un punt intermig on deixem la pista principal que ens trauria a la carretera. Així seguim pel bosc i devesa, baixant directament al Puerto de los Ciegos on donem per finalitzada l'excursió. Bé, finalitzada del tot, del tot, no! Ens desplacem a Calera de León, on fem un brindis per la sortida i pels nous amics, amb un bon plat de formatge i una bona copa de ví de la terra!
DADES TÉCNIQUES
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10
Punt de sortida: Puerto de los Ciegos.
Temps: 3:05; 3:24 amb aturades (45' extres per la visita al monestir)
Anem passant diferents cortijillos amb corders, porcs...
Oliveres centenaries!
Les alzines i els roures, sense fulles!
Un roure excepcional!
Encarem aquest replà abans de la pujada final al sostre de Huelva!
Al llarg del camí es veuen els treballs fets pels homes al llarg d'anys i anys de feines en el camp!
Al fons s'intueix ja el cim!
I aquí arribant!
Pic Bonales, sostre provincial!
La vista magnìfica nomes en aquesta direcció.
Monument commemoratiu!
Foto del cim!
Iniciem la baixada!
Pel bellmig d'un bosc molt net i agradable!
Aqui ja iniciant la pujada a Tentudia!
Aquesta rampa, encara que no ho sembli, fa suar la cansalada!
Creu al costat del cim de Tentudia, que es coronat pel monestir!
El bonic monestir que corona el pic!
Vistes!
El temps no acompanyaba per fer més fotos del cim!
Val la pena visitar l'interior del monestir, d'estil mudejar!
L'enrajolat de Francesco Niculoso!
La sala d'enterraments dels maestres de l'ordre de Santiago!
L'enterrament del principal! Pelai Perez de Correia!
De baixada pel mig de la devesa!
Ara si que la pluja i el vent ens van fer més la guitza!
Un arc de Sant Marti complet!
I a Calera de Leon possem punt i final a una molt bona excursió, tant pel paisatge, com per la pujada, i també per la companyia que va tenir!
POSTDATA
IN MEMORIAM
Aquesta entrada en el bloc, la primera de 2026, no pot passar per alt la tràgica desaparició d'en Jorge Garcia Dihinx, el dilluns dia 29-12-2025, juntament amb Natalia Roman, la seva parella, i una persona més, llevats per un allau a Panticosa. I no ho vull passar per alt. En Jorge, primer de tot, era un company de professió. Pediatra de l'Hospital San Jorge d'Osca. En segon lloc, un expertissim coneixedor de la muntanya, i sobre tot practicant d'esqui de Muntanya, divulgador de rutes, divulgador de partes de meteo, des del seu bloc "La meteo que viene", que ens ha ilustrat durant anys i anys, i un creador de contingut sobre habits saludables i de vida, que ha inspirat a moltes persones des de les xarxes.
