Us proposso una nova excursió per terres aragoneses, fora dels tipics Moncayo o Pirineus. Una ruta, que com moltes de les que vaig publicant, te interés esportiu, paisagistic i cultural. Ens anem a recorrer part de la senda fluvial del riu Huerva i a pujar el Cabezo de San Borombon. Per tal de poder realizar-la ens hem de desplaçar fins a la localitat de Muel, coneguda per la seva ceràmica predominantment en tons blaus.
La ruta comença a l'Ermita de Nuestra Señora De la Fuente, però nosaltres deixem el cotxe en una placeta del poble i fem el recorregut fins a l'ermita ja a peu. Passem per les cascades i la presa romana i arribem per unes escales a l'ermita. La presa romana data de finals del segle I a.C., i principis del segle I d.C., epoca de l'emperador Augusto i es una de les obres hidràuliques millor conservades. L'ermita va ser decorada per Francisco De Goya l'any 1772 pintant en les quatre petxines les imatges dels quatre Pares de l'Esglesia: Sant Gregori Magne, Sant Ambrós, Sant Agustí i Sant Jeroni.
Recorrem una bona part del sender fluvial del Huerva, que uneix Muel amb l'embassement de Mezalocha. Sender que s'endinsa en un canyitsar, que nomes s'obre quan caminem sota els arbres, abundosos en pollancres, àlbers, tamarius, alguns d'ells de grans dimensions. Anem veient diferents gorgs cada un amb el seu nom. No estem lluny de la presa de Mezalocha, quan deixem el sender del riu i per una pista agrìcola retornem cap a el poble. Al arribar a tocar de la urbanització ParqueMuel, prenem un corriol que ens va apropant als turons. Ens endinsem en la Galocha, terreny marcat pel Barranco del Tollo, que ascendim per un estret corriol en el vessant esquerra del mateix, sense cap dificultat, amb una mica de cura. Quan arribem dalt de tot del barranc del Tollo deixem a la nostra dreta la Plana de Jaulín i en front ens observa San Borombon. Pel llom d'uns quans cabezos sense nom, aribem a la darrera pujada i veiem com des del cim emprenen el vol tres voltors. Per arribar al cim cal voltejar la base i fer una petita grimpada. El cim es pla, petit i està coronat per una creu. Sense ser un gran cim, les vistes son molt impressionants. El rei Moncayo, encara blanc, les planes de Saragossa, les serres d'Algairen, Vicort i de La Virgen que vam recorrer una setmana abans.
Després de fer unes fotos i hidratar-nos, desgrimpem i seguim el corriol deixant-nos caure pel vessant oest. Cal parar atenció, perque hi ha nombroses pistes agrìcoles, però sense perdua en poc mes d'una hora des del cim arribem entre un mar de camps de blat a l'ermita i al punt d'inici on a resguard del sol i del vent i a tocar de les cascades, fem un mos i una merescuda cervessa.
DADES TÉCNIQUES
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10
Punt de sortida: Muel
Temps: 3:36 (temps total amb aturades, 4:02 )
Distància: 12,18 km km
Alçada màxima: 632 mts
Pics pujats: Cabezo de San Borombon (632 mts)
Desnivell positiu: 293 mts
Epoca: Primavera i tardor. Cal saber com està d'aigua la senda fluvial, per no trabar-la inundada.
Plànol de la ruta!
Planol en 3D!
On deixem el cotxe i aproximació fins l'ermita!
Escala MIDE!
Escala SENDIF!
Inici del camí fluvial en el tram urbanitzat!
Cascades de Muel!
Magnifics roquissars!
La presa romana i l'ermita!
Cami fluvial del Huerva!
Anem passant diferents pous o pocicos!
Exemplars d'arbres catalogats!
Pocico del Avión!
Seguim per trams d'encanyissada!
La tìpica paridera aragonesa! I com moltes en plena runa!
Seguim aquesta traça de camí!
El nostre objectiu del dia!
Anem pujant pel vessant dret del barranc!
Que va guanyant alçada!
En aquest punt ens introduim en la feixa més clara per fer un pas sota els dos sostres que es veuen en el centre de la imatge!
Aprofitant que estem passant uns dies a la casa familiar prop de Saragossa i tenim pensat fer alguna sortida a la muntanya, us proposso anar a coneixer una part del Sistema Iberic, que segur desconeixeu. Tots coneixeu el Moncayo, però, coneixeu la Sierra de la Virgen amb els seus cims, coronats pel Pico Cabrera? Aquesta serra, coneguda pels romans com a Voberca Mons, es troba a les comarques de l'Aranda i la Comunitat de Calatayud. Es el regne del roure i de les suredes. De fet allotja la sureda de Sestrica. Doncs vinga som-hi, de ben segur que gaudireu. A més podreu aprofitar per visitar el Palau del Papa Luna i donar una volta pels outlets de sabates i calçat esportiu a Illueca i Brea.
Des de casa ens acostem fins a Illueca. Per arribar seguim l'A-2 fins a El Frasno, on agafem l'A-1503. De lluny ja es veu retallat en l'horitzó el perfil del castell palau i a l'esquerra la serra que transitarem. A l'entrada del poble a tocar d'una gasolinera, seguim la carretera fins a trobar un trencall a l'esquerra a tocar d'unes granjes, i el seguirem fins on acaba l'asfalt, on podrem deixar el vehicle!
Calçats i amb les motxilles a l'esquena seguim tot recte la pista on hem aparcat, que va fent revolts per la base de la serra. Trobem un trencall a mà dreta que porta a la Fuente de Valdedecongosto. Nosaltres seguim per la pista fins que en una curva molt tancada ens trobem un tallafocs. Pel mateix tindrem que fer la primera part de la pujada. El corriol va pel bellmig del tallafocs, però com que es molt empirant, aconsello anar fent llaçades aprofitant el terreny. La pujada pel tallafocs acaba en un amuntegament de roques i el corriol ens porta a un collet, per introduit-se en un preciós bosc de roures que acaba bruscament en una tartera que es desprén del primer pic del dia. La Peña Guzman ( 1354 mts), que ja tenim a tocar i que coronem després d'un darrer esforç.
La foto de cim i una mica d'abric pel vent i baixem al camí principal que recorre el Sender del Papa Luna. Una bona pujada ens treu a la carena on immediatament coronem la Peña Café (1412 mts). Seguim el corriol en un puja i baixa continu, envoltats per aranyoneres carregades de flors i pujem el Pico Café (1389 mts), des d'on veiem perfectament el pic principal del dia. Foto i seguim, per arribar en vint minuts més al cim del Pico Cabrera (1433 mts) coronat per un vertex geodèsic. Unes altres fotos, fem un mos i des del mateix cim agafem un corriol de baixada que ens porta a un bocs de pins on agafem un trencall per visiar dos pous de glaç. Tornem al corriol principal i seguim la nostre baixada fins aribar al refugi Sierra de la Virgen. De la porta mateix surt el sender que ens deixa en la pista principal a tocar d'un lloc encissador com es la Fuente de Valdejuen! Prenem un traguet d'aigua fresca, ens deixem robar el cor pel cants dels ocells i el soroll de l'aigua durant uns minuts i seguim la pista que en poc menys de vinticinc minuts ens deixa al cotxe.
Però com deia al principi aquesta sortida porta torna. Baixem fins a Illueca i aparquem al costat del Palau. Impressionant construcció de diferents estils on predomina el mudéjar. Aqui va neixer Pedro de Luna, que va acedir al tro de Sant Pere amb el nom de Benet XIII o Papa Luna. Prenem una cervessa a la terrassa del Palau, on tenim una conversa molt distreta i enrriquidora, sobre la comarca amb l'encarregada i aprofitem per donar una ullada als outlets. Total dia complet i magnific.
DADES TÉCNIQUES
Fotografies fetes amb: càmera IPhone 15 i càmera Panasonic DMC-SZ10
Punt de sortida: Pista forestal a Illueca, on acaba l'asfalt
